1900 italià L. Lombardo Difa Ming, condensadors dielèctrics ceràmics. Va ser descobert al final de 1930 per afegir ceràmica de titanat que pot créixer exponencialment en constant dielèctrica, i així crear uns condensadors dielèctrics ceràmics més econòmics.

El 1940 es va comprovar que les principals matèries primeres són els condensadors ceràmics BaTiO3 (titanat de bari) que tenen una propietat aïllant després de l’inici del condensador ceràmic al dispositiu electrònic, que requereixen una petita i alta precisió militar. Mentre que la ceràmica, el condensador de laminacions cap al 1960 va començar a desenvolupar-se com a mercaderia. El 1970, amb el progrés de l’IC híbrid, l’ordinador i els dispositius electrònics portàtils també es desenvoluparan ràpidament i esdevindran components indispensables en els equips electrònics. El nombre total de condensadors dielèctrics ceràmics representa aproximadament el 70% del mercat del condensador.

condensador de picaporta